FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS
El Govern presenta els objectius d'estabilitat pressupostària per als propers tres anys
El Consell de Ministres ha rebut de la vicepresidenta segona i Ministra d'Economia i Hisenda el "Informe sobre la posició cíclica de l'economia espanyola", que s'ha enviat a les comunitats autònomes. Les previsions per a les entitats locals són d'un dèficit del 0,6 per 100 en 2010, un 0,8 per 100 en 2011, un 0,3 per 100 el 2012 i un 0,2 per 100 en 2013.
La Llei general d'estabilitat pressupostària estableix que aquest informe s'ha de prendre en compte per a la fixació dels objectius d'estabilitat de les administracions públiques dels tres exercicis següents.
Informe de posició cíclica
Les estimacions del Ministeri d'Economia i Hisenda es basen en una previsió de disminució del PIB del 0,3 per 100 el 2010 i d'unes taxes de creixement del 1,3 per 100 en 2011, del 2,5 per 100 el 2012 i del 2,7 per 100 en 2013. Aquestes previsions són una actualització del quadre macroeconòmic presentat en el Programa d'Estabilitat del passat mes de gener.
Aquestes noves previsions per als tres propers anys són inferiors a les estimades pel Govern al començament de l'exercici, en cinc dècimes al 2011, i en quatre dècimes el 2012 i 2013. La revisió d'aquestes previsions inclou també millores en 2010 en el consum privat, la inversió en equip, les exportacions i les importacions, i preveu un descens en la construcció i en l'ocupació. El pla de retallada de la despesa pública aprovat recentment pel Govern implica una revisió a la baixa del consum i la inversió públics i les transferències corrents tant el 2010 com, sobretot, en 2011.
No obstant això, les notables turbulències existents en els mercats financers i el clima d'incertesa existent suggereixen que la millor contribució que la política fiscal pot fer a l'economia en l'actualitat està en accelerar el procés de consolidació pressupostària, incloent la posada en marxa de mesures de llarg abast que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques.
Pel que fa als components del creixement, la contribució de la demanda nacional anirà millorant mica en mica, passant de -1,4 punts percentuals en 2010 (gairebé cinc punts més alta que en 2009) a 2,4 punts en 2013. Pel que fa a la demanda externa, la seva contribució positiva es reduirà gradualment des 1,1 punts percentuals a 0,3 punts en 2013.
Aquest comportament contrasta amb la contribució negativa registrada abans de l'inici de la crisi i és a causa del reequilibri del patró de creixement de l'economia espanyola des del sector de la construcció a altres activitats menys intensives en consums intermedis importats o amb major propensió exportadora. La correcció d'aquest desequilibri, d'importància capital, es posa també de manifest en la retallada de la necessitat espanyola de finançament extern, que continuarà disminuint fins arribar a un 2,5 per 100 del PIB en 2013.
Especialment cridanera és la fortalesa mostrada per les exportacions de béns i serveis, que des de mitjans de 2009 han reflectit un comportament favorable, aprofitant la forta recuperació del comerç mundial, els guanys de competitivitat associades al diferencial d'inflació favorable a Espanya dels últims trimestres i la depreciació de l'euro.
En concret, en el primer trimestre del 2010 les exportacions de béns van créixer un 13 per 100 en volum segons la Comptabilitat Nacional i l'abril les comandes d'exportacions van tornar a registrar un avanç significatiu seguint la tònica dels darrers tres mesos. D'aquesta manera, s'espera que les exportacions assoleixin un creixement al voltant del 7 per 100 en el conjunt de 2010. La millora de la competitivitat contribuirà positivament al creixement de les exportacions durant tot el període de l'estimació.
Objectiu d'estabilitat pressupostària
El Consell de Ministres ha rebut també un informe de la vicepresidenta segona i Ministra d'Economia i Hisenda sobre l'objectiu d'estabilitat pressupostària per al trienni 2011-2013. La proposta serà presentada a les comunitats autònomes en el marc d'un Consell de Política Fiscal i Financera ia les entitats locals en la Comissió Nacional d'Administracions Locals.
Durant el 2008 i 2009 la política fiscal ha jugat un paper clau per esmorteir l'impacte de la recessió econòmica i apuntalar la confiança dels agents, permetent el ple funcionament dels estabilitzadors automàtics i adoptant mesures discrecionals en línia amb les recomanacions de la Comissió Europea i d'altres organismes internacionals. Això ha condicionat un major desequilibri dels comptes públics, en elevar la necessitat de finançament conjunt de les Administracions Públiques fins al 11,2 per 100 del PIB el 2009, quan només dos anys abans el pressupost es tancava amb el tercer superàvit consecutiu.
L'Informe de la vicepresidenta Segona planteja una reducció progressiva del dèficit de les administracions públiques en els tres propers anys, fins a complir el 2013 amb els compromisos adquirits amb la Comissió Europea, en el marc del Pacte d'Estabilitat i Creixement, de no superar el límit del 3 per 100 de dèficit públic. Així, el 2010 s'estima que el dèficit del conjunt de les Administracions Públiques serà del 9,3 per 100; baixarà fins al 6 per 100 el 2011, a l'4,4 per 100, el 2012 i al 3 per 100, en 2013.
Pel que fa a l'Administració Central, l'any 2010 es preveu un dèficit del 5,9 per 100, que es reduirà fins al 2,3 per 100 en 2011, s'ampliarà al 3,2 per 100 el 2012 i es retallarà al 2,1 per 100 en 2013. Les previsions per a les comunitats autònomes són d'un 3,1 per 100 de dèficit el 2010, un 3,3 per 100 en 2011, un 1,3 per 100 el 2012 i un 1,1 per 100 en 2013. Pel que fa a les entitats locals, s'estima un dèficit del 0,6 per 100 en 2010, un 0,8 per 100 en 2011, un 0,3 per 100 el 2012 i un 0,2 per 100 en 2013. Pel que fa a la Seguretat Social, l'estimació és d'un saldo positiu del 0,2 per 100 del PIB el 2010 i del 0,4 per 100 en els tres restants anys de l'escenari de previsió. Les xifres de dèficit dels anys 2010 i 2011 reflecteixen l'import de les liquidacions negatives de les Administracions Territorial corresponents a 2008 i 2009.
Límit de despesa no financer de l'Estat
Finalment, el Consell de Ministres ha rebut un altre informe de la vicepresidenta segona del Govern també ha informat sobre el límit de despesa no financer de l'Estat per als Pressupostos de 2011. Atès que els ingressos estimats per a l'any en termes de Comptabilitat Nacional són de 104.539.000 d'euros, que l'objectiu per a l'Estat és d'un dèficit del 2,3 per 100 (24.331.000 d'euros) i que els ajustos de Comptabilitat Nacional ascendeixen a 21.186.000 d'euros, el límit de despesa en termes de comptabilitat nacional haurà de situar en 150.056.000 d'euros.
Però aquest límit de despesa no financer no pot comparar directament amb l'establert el 2010, ja que el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes suposa un descens del pressupost de despeses a causa del menor import del Fons de Suficiència. Per això, cal eliminar la despesa derivada dels sistemes de finançament de comunitats autònomes i entitats locals perquè la comparació sigui homogènia. Una vegada efectuats aquests ajustaments, el límit de despesa no financer per 2011 quedarà establert en 122.256.000 d'euros, el que suposa un descens del 7,7 per 100 respecte al pressupost de 2010 en termes homogenis.
Informe de posició cíclica
Les estimacions del Ministeri d'Economia i Hisenda es basen en una previsió de disminució del PIB del 0,3 per 100 el 2010 i d'unes taxes de creixement del 1,3 per 100 en 2011, del 2,5 per 100 el 2012 i del 2,7 per 100 en 2013. Aquestes previsions són una actualització del quadre macroeconòmic presentat en el Programa d'Estabilitat del passat mes de gener.
Aquestes noves previsions per als tres propers anys són inferiors a les estimades pel Govern al començament de l'exercici, en cinc dècimes al 2011, i en quatre dècimes el 2012 i 2013. La revisió d'aquestes previsions inclou també millores en 2010 en el consum privat, la inversió en equip, les exportacions i les importacions, i preveu un descens en la construcció i en l'ocupació. El pla de retallada de la despesa pública aprovat recentment pel Govern implica una revisió a la baixa del consum i la inversió públics i les transferències corrents tant el 2010 com, sobretot, en 2011.
No obstant això, les notables turbulències existents en els mercats financers i el clima d'incertesa existent suggereixen que la millor contribució que la política fiscal pot fer a l'economia en l'actualitat està en accelerar el procés de consolidació pressupostària, incloent la posada en marxa de mesures de llarg abast que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques.
Pel que fa als components del creixement, la contribució de la demanda nacional anirà millorant mica en mica, passant de -1,4 punts percentuals en 2010 (gairebé cinc punts més alta que en 2009) a 2,4 punts en 2013. Pel que fa a la demanda externa, la seva contribució positiva es reduirà gradualment des 1,1 punts percentuals a 0,3 punts en 2013.
Aquest comportament contrasta amb la contribució negativa registrada abans de l'inici de la crisi i és a causa del reequilibri del patró de creixement de l'economia espanyola des del sector de la construcció a altres activitats menys intensives en consums intermedis importats o amb major propensió exportadora. La correcció d'aquest desequilibri, d'importància capital, es posa també de manifest en la retallada de la necessitat espanyola de finançament extern, que continuarà disminuint fins arribar a un 2,5 per 100 del PIB en 2013.
Especialment cridanera és la fortalesa mostrada per les exportacions de béns i serveis, que des de mitjans de 2009 han reflectit un comportament favorable, aprofitant la forta recuperació del comerç mundial, els guanys de competitivitat associades al diferencial d'inflació favorable a Espanya dels últims trimestres i la depreciació de l'euro.
En concret, en el primer trimestre del 2010 les exportacions de béns van créixer un 13 per 100 en volum segons la Comptabilitat Nacional i l'abril les comandes d'exportacions van tornar a registrar un avanç significatiu seguint la tònica dels darrers tres mesos. D'aquesta manera, s'espera que les exportacions assoleixin un creixement al voltant del 7 per 100 en el conjunt de 2010. La millora de la competitivitat contribuirà positivament al creixement de les exportacions durant tot el període de l'estimació.
Objectiu d'estabilitat pressupostària
El Consell de Ministres ha rebut també un informe de la vicepresidenta segona i Ministra d'Economia i Hisenda sobre l'objectiu d'estabilitat pressupostària per al trienni 2011-2013. La proposta serà presentada a les comunitats autònomes en el marc d'un Consell de Política Fiscal i Financera ia les entitats locals en la Comissió Nacional d'Administracions Locals.
Durant el 2008 i 2009 la política fiscal ha jugat un paper clau per esmorteir l'impacte de la recessió econòmica i apuntalar la confiança dels agents, permetent el ple funcionament dels estabilitzadors automàtics i adoptant mesures discrecionals en línia amb les recomanacions de la Comissió Europea i d'altres organismes internacionals. Això ha condicionat un major desequilibri dels comptes públics, en elevar la necessitat de finançament conjunt de les Administracions Públiques fins al 11,2 per 100 del PIB el 2009, quan només dos anys abans el pressupost es tancava amb el tercer superàvit consecutiu.
L'Informe de la vicepresidenta Segona planteja una reducció progressiva del dèficit de les administracions públiques en els tres propers anys, fins a complir el 2013 amb els compromisos adquirits amb la Comissió Europea, en el marc del Pacte d'Estabilitat i Creixement, de no superar el límit del 3 per 100 de dèficit públic. Així, el 2010 s'estima que el dèficit del conjunt de les Administracions Públiques serà del 9,3 per 100; baixarà fins al 6 per 100 el 2011, a l'4,4 per 100, el 2012 i al 3 per 100, en 2013.
Pel que fa a l'Administració Central, l'any 2010 es preveu un dèficit del 5,9 per 100, que es reduirà fins al 2,3 per 100 en 2011, s'ampliarà al 3,2 per 100 el 2012 i es retallarà al 2,1 per 100 en 2013. Les previsions per a les comunitats autònomes són d'un 3,1 per 100 de dèficit el 2010, un 3,3 per 100 en 2011, un 1,3 per 100 el 2012 i un 1,1 per 100 en 2013. Pel que fa a les entitats locals, s'estima un dèficit del 0,6 per 100 en 2010, un 0,8 per 100 en 2011, un 0,3 per 100 el 2012 i un 0,2 per 100 en 2013. Pel que fa a la Seguretat Social, l'estimació és d'un saldo positiu del 0,2 per 100 del PIB el 2010 i del 0,4 per 100 en els tres restants anys de l'escenari de previsió. Les xifres de dèficit dels anys 2010 i 2011 reflecteixen l'import de les liquidacions negatives de les Administracions Territorial corresponents a 2008 i 2009.
Límit de despesa no financer de l'Estat
Finalment, el Consell de Ministres ha rebut un altre informe de la vicepresidenta segona del Govern també ha informat sobre el límit de despesa no financer de l'Estat per als Pressupostos de 2011. Atès que els ingressos estimats per a l'any en termes de Comptabilitat Nacional són de 104.539.000 d'euros, que l'objectiu per a l'Estat és d'un dèficit del 2,3 per 100 (24.331.000 d'euros) i que els ajustos de Comptabilitat Nacional ascendeixen a 21.186.000 d'euros, el límit de despesa en termes de comptabilitat nacional haurà de situar en 150.056.000 d'euros.
Però aquest límit de despesa no financer no pot comparar directament amb l'establert el 2010, ja que el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes suposa un descens del pressupost de despeses a causa del menor import del Fons de Suficiència. Per això, cal eliminar la despesa derivada dels sistemes de finançament de comunitats autònomes i entitats locals perquè la comparació sigui homogènia. Una vegada efectuats aquests ajustaments, el límit de despesa no financer per 2011 quedarà establert en 122.256.000 d'euros, el que suposa un descens del 7,7 per 100 respecte al pressupost de 2010 en termes homogenis.
