Modificat el règim jurídic de les caixes d'estalvi
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret Llei pel qual es modifica el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi. El text conté modificacions que afecten, entre altres, a la representació de les Administracions Públiques i altres entitats ycorporaciones en els òrgans de govern i estableix la incompatibilitat de polítics electes i alts càrrecs per ser membres d'aquests òrgans.
Segons la referència del Consell de Ministres, aquesta reforma, que preserva la funció social i els interessos generals de les caixes i de la seva obra fundacional, es porta a terme mitjançant la modificació de sengles lleis: la Llei de coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels intermediaris financers, del 25 de maig de 1985 i la Llei de regulació de les normes bàsiques sobre Òrgans Rectors de les Caixes d'Estalvi, del 2 d'agost de 1985.
La modificació del marc jurídic de les Caixes d'Estalvi, que el president del Govern va presentar davant el Congrés el 2 de desembre en el marc de l'Estratègia d'Economia Sostenible, ve recolzada pel compromís assolit entre el President del Govern i el President del Partit Popular per enfortir el sector financer espanyol i facilitar el flux de crèdit cap a l'economia productiva, mitjançant l'actuació en dos àmbits fonamentals:
• La capitalització de les Caixes, facilitant el seu accés a recursos de màxima categoria en les mateixes condicions que altres entitats de crèdit.
• La professionalització de la gestió i dels òrgans de govern de les Caixes d'Estalvi.
Règim de quotes participatives
La modificació del règim jurídic de les Caixes d'Estalvi persegueix un objectiu fonamental pel que fa a les quotes participatives: transformar aquestes en eines eficaces per a la capitalització d'aquestes entitats, facilitant l'accés de les Caixes a capital privat. Per a això es requereix, d'una banda, fer-les atractives a potencials inversors i, d'una altra, garantir el compliment dels requisits per a la seva consideració com a capital de la màxima qualitat regulatòria. Les principals novetats són:
• Incorporació de drets polítics dels quota-partícips en el govern de la Caixa proporcional al percentatge de la seva participació en el patrimoni (similars a les accions en les societats anònimes).
• Liberalització del seu règim, suprimint els límits avui vigents a la tinença de quotes per un únic quota-partícip i al seu retribució. Es manté un límit del 50 per 100 a l'emissió de quotes i s'estableixen els principis de llibertat d'emissió i retribució de les quotes
Govern corporatiu de les caixes
Els òrgans de govern de les caixes seran l'Assemblea General, el Consell d'Administració i la Comissió de Control. Addicionalment, es creen dues noves figures, la Comissió d'Obra Social i la de Nomenaments i Retribucions.
La modificació més destacada en aquest terreny afecta la representació de les Administracions públiques i entitats i corporacions de dret públic en aquests òrgans de govern de les caixes, que a partir d'ara no podrà superar en conjunt el 40% del total dels drets de vot, enfront del 50 per 100 vigent fins ara. Altres canvis que afecten el govern corporatiu es resumeixen a continuació:
· Incompatibilitat dels càrrecs polítics electes i dels alts càrrecs per ser membres dels òrgans de govern.
· Reforç dels requisits de professionalitat i experiència per formar part dels òrgans de govern, ja que almenys la meitat dels membres del Consell d'Administració hauran de reunir especial qualificació.
· Extensió de l'obligació d'informe anual de govern corporatiu a totes les Caixes d'Estalvi.
· Es estableixen majories reforçades en els òrgans de govern per les decisions fonamentals de la Caixa: necessitat de majories de dos terços per aprovar canvis en la naturalesa jurídica de l'entitat.
Nous models d'exercici de l'activitat
El Reial Decret Llei introdueix nous models d'exercici de l'activitat per part de les entitats. Qualsevol entitat podrà optar per:
a) Mantenir la seva condició de Caixa d'Estalvi, com fins ara, amb el nou règim de quotes participatives i adaptant els seus estatuts a les modificacions en el govern corporatiu.
b) Integrar-se en un Sistema Institucional de Protecció (SIP).
c) Cedir tot el seu negoci financer a un banc mantenint la seva condició de Caixa. L'obra social i la cartera industrial romanen a la caixa.
d) transformar-se en fundació cedint tot el seu negoci com a entitat de crèdit a un banc en què participa.
Millora del règim d'integració en un Sistema Institucional de Protecció (SIP)
• D'una banda, es regula de manera específica el SIP conformat per Caixes d'estalvi. La seva entitat central tindrà la naturalesa de societat anònima i estarà participada per les caixes integrants en almenys un 50 per 100.
• Si aquest límit s'incompleix, les Caixes integrants del SIP hauran transformar-se en fundacions amb cessió de la seva activitat financera a la unitat central del SIP. En aquest cas podrà haver tantes fundacions com a integrants del SIP i un únic banc.
• D'altra banda, es reforça la permanència i estabilitat de les entitats en el sistema mitjançant la capacitat del Banc d'Espanya d'avaluar, amb caràcter previ a l'abandonament d'una entitat, la viabilitat de l'operació.
Enfortiment de la solvència
Amb dos objectius:
a) Possibilitar l'adaptació als criteris de solvència, liquiditat i palanquejament d'acord amb les futures exigències de Basilea III.
b) El Banc d'Espanya s'aplicarà aquestes noves exigències ponderant adequadament les possibilitats d'accés a "core capital" de cada entitat segons el seu model de negoci.
Documents relacionats
(0.0Kb)