FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS
Els ajuntaments poden demanar l'anotació preventiva d'embargament de béns situats fora del seu terme municipal
Una Sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant, datada el 28 de desembre de 2009, ha estimat un recurs d'apel lació interposat per l'Ajuntament de Xàbia, i ha ordenat que es practiqui l'anotació preventiva de l'embargament d'un bé situat fora de l'àmbit territorial de l' municipi. La sentència revoca una resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat i la qualificació del Registrador de la Propietat, en les quals es denegava l'anotació preventiva d'embargament sol • licitada per l'Ajuntament.
La Sentència ve a pronunciar-se sobre una qüestió que preocupa els Ajuntaments i que ha tingut notables efectes negatius per als mateixos, sobretot a partir de la Resolució dictada per la Direcció General del Registres i del Notariat amb data de 9 de març de 2006. Des de llavors, els registradors de la propietat van començar a rebutjar l'intent per part dels Ajuntaments de practicar l'anotació preventiva d'embargament de béns situats fora del seu àmbit territorial. Fins aquell moment, la pràctica habitual era permetre la sol.licitud d'aquestes anotacions sense obtenir qualificació negativa al respecte. No obstant això, després de la publicació de la Resolució, encara que en alguns casos van seguir realitzant, la majoria dels Registradors s'han negat a practicar-les.
El rebuig per part dels Registradors ha suposat una disminució en la rapidesa de l'execució dels procediments de recaptació, així com un augment de costos per als Ajuntaments. Aquesta situació ha provocat que, encara que els Ajuntaments tinguin reconeguda la capacitat per acordar la trava de béns situats fora del seu territori per garantir la seva eficàcia recaptatòria, la realitat és que, en no poder demanar l'anotació de l'embargament per via directa, es veuen ralentitzats els procediments executius de la Hisenda Local.
La qualificació dels Registradors de la Propietat i de la Direcció General dels Registres i del Notariat es basa, per a la denegació de l'anotació preventiva de l'embargament, en el contingut de l'art. 8.3 del Reial Decret Legislativo2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Els registradors dedueixen d'aquesta Llei que els Ajuntaments no tenen competència per realitzar actuacions de recaptació executiva i en conseqüència per travar però directament sobre béns situats fora del seu terme municipal.
No obstant això, la Sala de l'Audiència Provincial d'Alacant no comparteix el criteri anterior i manifesta que una cosa és la trava dels béns i una altra les mesures concretes per assegurar el mateix. En els seus fonaments de dret, remet a la jurisprudència del Tribunal Suprem en què es senti doctrina respecte a que l'embargament existeix jurídicament des que l'autoritat judicial el decreta legalment, i amb independència de la seva anotació en el Registre, l'anotació no pot condicionar la seva existència, ni tenir respecte d'ella un valor constitutiu.
El Tribunal argumenta, així mateix, que aquest és el criteri legal en què es basa la Llei d'enjudiciament civil 1 / 2000, conforme a la qual l'embargament s'entén fet des que es decreti per resolució judicial o es ressenyi la descripció d'un bé en l'acta de la diligència d'embargament, encara que no s'hagin adoptat encara mesures de garantia o publicitat de la trava.
Després d'una anàlisi del concepte i la naturalesa jurídica de l'embargament en l'ordenament jurídic espanyol vigent, l'Audiència Provincial conclou afirmant que l'anotació preventiva de l'embargament interessada per l'Ajuntament i denegada tant pel Registrador de la Propietat com per la Direcció General dels Registres i del Notariat, no té naturalesa d'actuació executiva sinó que aquesta ha de predicar només l'embargament acordat, sent aquella una simple mesura de garantia. Per tant, revoca la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, així com la qualificació negativa del registrador de la propietat, ordenant la pràctica de l'anotació preventiva de l'embargament sol • licitada per l'Ajuntament respecte de béns situats fora del seu àmbit territorial .
La FEMP valora de forma positiva la sentència el considera que fa una interpretació de la normativa vigent que reconeix l'autonomia i capacitat d'actuació reconeguda als Ajuntaments, i que està en sintonia amb el dret a la inscripció que recull l'art. 8 TRLRHL i el deure de col • laboració interadministrativa que s'estableix en matèria de recaptació.
El rebuig per part dels Registradors ha suposat una disminució en la rapidesa de l'execució dels procediments de recaptació, així com un augment de costos per als Ajuntaments. Aquesta situació ha provocat que, encara que els Ajuntaments tinguin reconeguda la capacitat per acordar la trava de béns situats fora del seu territori per garantir la seva eficàcia recaptatòria, la realitat és que, en no poder demanar l'anotació de l'embargament per via directa, es veuen ralentitzats els procediments executius de la Hisenda Local.
La qualificació dels Registradors de la Propietat i de la Direcció General dels Registres i del Notariat es basa, per a la denegació de l'anotació preventiva de l'embargament, en el contingut de l'art. 8.3 del Reial Decret Legislativo2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Els registradors dedueixen d'aquesta Llei que els Ajuntaments no tenen competència per realitzar actuacions de recaptació executiva i en conseqüència per travar però directament sobre béns situats fora del seu terme municipal.
No obstant això, la Sala de l'Audiència Provincial d'Alacant no comparteix el criteri anterior i manifesta que una cosa és la trava dels béns i una altra les mesures concretes per assegurar el mateix. En els seus fonaments de dret, remet a la jurisprudència del Tribunal Suprem en què es senti doctrina respecte a que l'embargament existeix jurídicament des que l'autoritat judicial el decreta legalment, i amb independència de la seva anotació en el Registre, l'anotació no pot condicionar la seva existència, ni tenir respecte d'ella un valor constitutiu.
El Tribunal argumenta, així mateix, que aquest és el criteri legal en què es basa la Llei d'enjudiciament civil 1 / 2000, conforme a la qual l'embargament s'entén fet des que es decreti per resolució judicial o es ressenyi la descripció d'un bé en l'acta de la diligència d'embargament, encara que no s'hagin adoptat encara mesures de garantia o publicitat de la trava.
Després d'una anàlisi del concepte i la naturalesa jurídica de l'embargament en l'ordenament jurídic espanyol vigent, l'Audiència Provincial conclou afirmant que l'anotació preventiva de l'embargament interessada per l'Ajuntament i denegada tant pel Registrador de la Propietat com per la Direcció General dels Registres i del Notariat, no té naturalesa d'actuació executiva sinó que aquesta ha de predicar només l'embargament acordat, sent aquella una simple mesura de garantia. Per tant, revoca la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, així com la qualificació negativa del registrador de la propietat, ordenant la pràctica de l'anotació preventiva de l'embargament sol • licitada per l'Ajuntament respecte de béns situats fora del seu àmbit territorial .
La FEMP valora de forma positiva la sentència el considera que fa una interpretació de la normativa vigent que reconeix l'autonomia i capacitat d'actuació reconeguda als Ajuntaments, i que està en sintonia amb el dret a la inscripció que recull l'art. 8 TRLRHL i el deure de col • laboració interadministrativa que s'estableix en matèria de recaptació.
