FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS
Habitatge presenta a la FEMP el primer baròmetre de la sostenibilitat urbanística
La ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, ha presentat al president de la FEMP, Pedro Castro, el Llibre Blanc de la Sostenibilitat en el Planejament Urbanístic Espanyol, un document "sense precedents" que representa el primer baròmetre sobre la sostenibilitat urbanística al nostre país.
El Llibre estableix 112 criteris per assolir un desenvolupament més sostenible, realitza una anàlisi de tota la normativa vigent en planejament urbanístic i inclou un Decàleg amb propostes clau per reduir la insostenibilitat. El treball ha estat coordinat pel Ministeri d'Habitatge i elaborat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid, amb la col.laboració de les comunitats autònomes i d'acadèmics i professionals.
El document està dirigit als que han de prendre les decisions en l'àmbit municipal, "de la manera més eficient possible" i en línia amb els objectius del Govern, com és la rehabilitació i la regeneració urbana integrada, segons va explicar la ministra. Beatriz Corredor va afegir que és el moment de "fer més amb menys", en un temps en el qual en tot el món s'imposa la volta a l'austeritat, buscant la màxima eficiència dels recursos públics.
Pedro Castro va assenyalar que el Llibre Blanc recull bona part de la feina que la FEMP i el Ministeri havien esbossat amb la posada en marxa d'una estratègia comuna per intervenir en el territori des d'una nova cultura urbanística i va afirmar que amb les recomanacions, estratègies i indicadors que recull aquest llibre, "estem més a prop de fer realitat el principi de desenvolupament urbà sostenible".
El President de la FEMP va afirmar també que cal buscar mecanismes que permetin reduir l'impacte en el nostre entorn o, dit d'una altra manera, del que es tracta és de "créixer menys, per créixer millor", seguint els principis de la Carta de Leipzig sobre Ciutats Europees Sostenibles ".
Els governs locals, segons va apuntar, aposten per la rehabilitació i el reciclatge urbà com a principal instrument de transformació de la ciutat, per construir un nou model que potenciï la proximitat i la qualitat de vida.
En aquest camí cap al futur, va dir, es pot comptar amb els Governs Locals, per la seva gran responsabilitat en l'aplicació de polítiques consensuades, amb l'Administració autonòmica i la estatal.
Criteris de sostenibilitat
El Llibre Blanc detecta les mancances i deficiències que estan limitant el desenvolupament urbanisme més sostenible i estableix una sèrie de criteris o indicadors de sostenibilitat, agrupats en set grans blocs que tenen a veure amb el planejament: l'entorn de la ciutat, el sòl urbà, el transport, els recursos, els residus, la cohesió social i la participació i la governança.
A la llum d'aquests criteris, el Llibre Blanc analitza el seu reflex en la normativa vigent que desenvolupa el planejament urbanístic a Espanya per detectar les diverses estratègies que permetin reduir la insostenibilitat i afavorir la seva translació a àmbits concrets d'actuació. D'aquest estudi, es pot extreure les següents conclusions:
• Destaca el tractament amplíssim per part de totes les comunitats autònomes dels criteris relatius a les actuacions sobre l'entorn de la ciutat (preservació dels ecosistemes, el respecte al paisatge i la reducció en el consum de sòl). També sobresurten els criteris relacionats amb fomentar la transparència administrativa i l'accés a la informació, tot i que el gran absent és la participació activa dels ciutadans en la presa de les decisions estratègiques o en l'aprovació dels plans urbanístics.
• Per contra, les referències legislatives són ocasionals en altres blocs:
◦ Cohesió social. És un bloc escassament regulat. Es legisla sobre el moment de l'accés a l'habitatge i la identificació de la població amb el seu entorn (mitjançant la protecció del patrimoni) però aspectes tan rellevants com millorar l'oferta d'equipaments i serveis en cada barri i fomentar la barreja d'usos en cadascun d'ells, permetent el que s'anomena "les activitats de proximitat" per als veïns, són gairebé inexistents en la majoria de les normes autonòmiques.
◦ Criteris d'actuació en sòl urbà. Tot i estar assumit a Europa un model de ciutat compacta i complexa, les CCAA no plasmen aquesta idea en la seva legislació, llevat pel que fa a sub-criteris puntuals com el foment de la rehabilitació, l'eliminació de barreres arquitectòniques i l'exigència d'estàndards mínims de zones verdes, equipaments i serveis públics.
◦ Criteris d'actuació en temes de transport. La legislació autonòmica posa l'accent en la reducció del trànsit motoritzat privat per afavorir l'ús del transport públic. No obstant això, estan menys regulats aspectes importants com la construcció de xarxes de vianants i ciclistes, augmentar l'espai disponible per al vianant o reduir la velocitat del trànsit motoritzat privat.
◦ Criteris d'actuació pel que fa a recursos naturals. Les grans referències legislatives es refereixen a optimitzar i reduir el consum d'energia i dels recursos naturals (bàsicament l'aigua) i fomentar l'ús d'energies renovables. Tanmateix, no es desenvolupa amb la mateixa intensitat la necessitat d'adaptar els edificis a condicions bioclimàtiques, utilitzar materials reciclables en la construcció o fomentar l'ús compartit de les galeries de serveis (per a gas, electricitat, telefonia, etc.), Reduir les pèrdues d'energia en les xarxes de difusió, etc.
◦ Tractament de residus. Aquest bloc està més desenvolupat legislativament, destacant principalment la reducció d'abocaments contaminants i dels residus per mitjà de la seva gestió així com el foment del reciclatge i la reutilització.
Decàleg per a un urbanisme sostenible
El Llibre Blanc inclou un decàleg, que reuneix les propostes clau per aconseguir un planejament urbà més sostenible. Es tracta d'unes recomanacions generals en els següents fronts:
• Promoure l'ús eficient d'un patrimoni immobiliari sobredimensionat que enfronta habitatges sense ús a persones sense habitatge. Cal promoure l'equilibri en el sector immobiliari, incentivant la rehabilitació i utilitzant part de l'estoc d'immobles per augmentar el parc d'habitatge assequible
• Vincular la legislació urbanística amb l'ambiental, és a dir, el planejament urbanístic i la perspectiva mediambiental.
• La ruptura del nexe que uneix el planejament urbanístic amb el dret de propietat. El Pla no és un instrument per distribuir els valors monetaris del sòl, sinó per fixar estratègies de futur a les ciutats. Això ajudarà a lluitar contra l'especulació i la corrupció.
• Fer dependre la gestió dels Plans no només de l'estricte àmbit territorial (regional o local), sinó de totes les seves afeccions socioeconòmiques i ambientals, així com dotar-se d'àmbits administratius molt més flexibles que els que tenim.
• Relacionar de veritat la planificació territorial i la urbanística i aconseguir una implicació i participació ciutadanes reals.
• Canviar determinades característiques dels Plans, entre elles l'horitzó temporal tan curt de vuit o deu anys, per aconseguir objectius de sostenibilitat global a llarg termini, com el canvi climàtic.
• Fer un veritable seguiment de l'execució dels plans en relació amb els canvis produïts en el territori. Els observatoris territorials haurien de ser crucials aquí, i més del contingut analític i descriptiu, haurien afegir certa capacitat de decisió.
• Recuperar la pèrdua de la consciència ciutadana i de l'interès d'aquests per participar en el disseny i en el futur de les ciutats, més que en concretes operacions urbanístiques. Ajudar amb informació, educació, campanyes de difusió i incentius de participació.
• Utilitzar indicadors i criteris de sostenibilitat comunament acceptats en el planejament urbanístic.
• Necessitat de canviar el model immobiliari espanyol, clarament insostenible i poc habitable. Aconseguir el necessari acord de totes les Administracions Públiques per aconseguir-ho
El document està dirigit als que han de prendre les decisions en l'àmbit municipal, "de la manera més eficient possible" i en línia amb els objectius del Govern, com és la rehabilitació i la regeneració urbana integrada, segons va explicar la ministra. Beatriz Corredor va afegir que és el moment de "fer més amb menys", en un temps en el qual en tot el món s'imposa la volta a l'austeritat, buscant la màxima eficiència dels recursos públics.
Pedro Castro va assenyalar que el Llibre Blanc recull bona part de la feina que la FEMP i el Ministeri havien esbossat amb la posada en marxa d'una estratègia comuna per intervenir en el territori des d'una nova cultura urbanística i va afirmar que amb les recomanacions, estratègies i indicadors que recull aquest llibre, "estem més a prop de fer realitat el principi de desenvolupament urbà sostenible".
El President de la FEMP va afirmar també que cal buscar mecanismes que permetin reduir l'impacte en el nostre entorn o, dit d'una altra manera, del que es tracta és de "créixer menys, per créixer millor", seguint els principis de la Carta de Leipzig sobre Ciutats Europees Sostenibles ".
Els governs locals, segons va apuntar, aposten per la rehabilitació i el reciclatge urbà com a principal instrument de transformació de la ciutat, per construir un nou model que potenciï la proximitat i la qualitat de vida.
En aquest camí cap al futur, va dir, es pot comptar amb els Governs Locals, per la seva gran responsabilitat en l'aplicació de polítiques consensuades, amb l'Administració autonòmica i la estatal.
Criteris de sostenibilitat
El Llibre Blanc detecta les mancances i deficiències que estan limitant el desenvolupament urbanisme més sostenible i estableix una sèrie de criteris o indicadors de sostenibilitat, agrupats en set grans blocs que tenen a veure amb el planejament: l'entorn de la ciutat, el sòl urbà, el transport, els recursos, els residus, la cohesió social i la participació i la governança.
A la llum d'aquests criteris, el Llibre Blanc analitza el seu reflex en la normativa vigent que desenvolupa el planejament urbanístic a Espanya per detectar les diverses estratègies que permetin reduir la insostenibilitat i afavorir la seva translació a àmbits concrets d'actuació. D'aquest estudi, es pot extreure les següents conclusions:
• Destaca el tractament amplíssim per part de totes les comunitats autònomes dels criteris relatius a les actuacions sobre l'entorn de la ciutat (preservació dels ecosistemes, el respecte al paisatge i la reducció en el consum de sòl). També sobresurten els criteris relacionats amb fomentar la transparència administrativa i l'accés a la informació, tot i que el gran absent és la participació activa dels ciutadans en la presa de les decisions estratègiques o en l'aprovació dels plans urbanístics.
• Per contra, les referències legislatives són ocasionals en altres blocs:
◦ Cohesió social. És un bloc escassament regulat. Es legisla sobre el moment de l'accés a l'habitatge i la identificació de la població amb el seu entorn (mitjançant la protecció del patrimoni) però aspectes tan rellevants com millorar l'oferta d'equipaments i serveis en cada barri i fomentar la barreja d'usos en cadascun d'ells, permetent el que s'anomena "les activitats de proximitat" per als veïns, són gairebé inexistents en la majoria de les normes autonòmiques.
◦ Criteris d'actuació en sòl urbà. Tot i estar assumit a Europa un model de ciutat compacta i complexa, les CCAA no plasmen aquesta idea en la seva legislació, llevat pel que fa a sub-criteris puntuals com el foment de la rehabilitació, l'eliminació de barreres arquitectòniques i l'exigència d'estàndards mínims de zones verdes, equipaments i serveis públics.
◦ Criteris d'actuació en temes de transport. La legislació autonòmica posa l'accent en la reducció del trànsit motoritzat privat per afavorir l'ús del transport públic. No obstant això, estan menys regulats aspectes importants com la construcció de xarxes de vianants i ciclistes, augmentar l'espai disponible per al vianant o reduir la velocitat del trànsit motoritzat privat.
◦ Criteris d'actuació pel que fa a recursos naturals. Les grans referències legislatives es refereixen a optimitzar i reduir el consum d'energia i dels recursos naturals (bàsicament l'aigua) i fomentar l'ús d'energies renovables. Tanmateix, no es desenvolupa amb la mateixa intensitat la necessitat d'adaptar els edificis a condicions bioclimàtiques, utilitzar materials reciclables en la construcció o fomentar l'ús compartit de les galeries de serveis (per a gas, electricitat, telefonia, etc.), Reduir les pèrdues d'energia en les xarxes de difusió, etc.
◦ Tractament de residus. Aquest bloc està més desenvolupat legislativament, destacant principalment la reducció d'abocaments contaminants i dels residus per mitjà de la seva gestió així com el foment del reciclatge i la reutilització.
Decàleg per a un urbanisme sostenible
El Llibre Blanc inclou un decàleg, que reuneix les propostes clau per aconseguir un planejament urbà més sostenible. Es tracta d'unes recomanacions generals en els següents fronts:
• Promoure l'ús eficient d'un patrimoni immobiliari sobredimensionat que enfronta habitatges sense ús a persones sense habitatge. Cal promoure l'equilibri en el sector immobiliari, incentivant la rehabilitació i utilitzant part de l'estoc d'immobles per augmentar el parc d'habitatge assequible
• Vincular la legislació urbanística amb l'ambiental, és a dir, el planejament urbanístic i la perspectiva mediambiental.
• La ruptura del nexe que uneix el planejament urbanístic amb el dret de propietat. El Pla no és un instrument per distribuir els valors monetaris del sòl, sinó per fixar estratègies de futur a les ciutats. Això ajudarà a lluitar contra l'especulació i la corrupció.
• Fer dependre la gestió dels Plans no només de l'estricte àmbit territorial (regional o local), sinó de totes les seves afeccions socioeconòmiques i ambientals, així com dotar-se d'àmbits administratius molt més flexibles que els que tenim.
• Relacionar de veritat la planificació territorial i la urbanística i aconseguir una implicació i participació ciutadanes reals.
• Canviar determinades característiques dels Plans, entre elles l'horitzó temporal tan curt de vuit o deu anys, per aconseguir objectius de sostenibilitat global a llarg termini, com el canvi climàtic.
• Fer un veritable seguiment de l'execució dels plans en relació amb els canvis produïts en el territori. Els observatoris territorials haurien de ser crucials aquí, i més del contingut analític i descriptiu, haurien afegir certa capacitat de decisió.
• Recuperar la pèrdua de la consciència ciutadana i de l'interès d'aquests per participar en el disseny i en el futur de les ciutats, més que en concretes operacions urbanístiques. Ajudar amb informació, educació, campanyes de difusió i incentius de participació.
• Utilitzar indicadors i criteris de sostenibilitat comunament acceptats en el planejament urbanístic.
• Necessitat de canviar el model immobiliari espanyol, clarament insostenible i poc habitable. Aconseguir el necessari acord de totes les Administracions Públiques per aconseguir-ho
