FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS
La FEMP debat a El Escorial la nova legislació sobre Govern Local
Les reformes estatutàries que es duen a terme a les comunitats autònomes i la nova regulació sobre Govern Local en l'àmbit estatal, han estat objecte de debat en l'arrencada del segon dia de la Trobada que organitza la FEMP, dins dels Cursos d'Estiu de L' Escorial, en què han participat els presidents de les Federacions Territorials de Municipis de València, Elena Bastida, i d'Extremadura, Ramón Díaz.
El President de la Federació Extremenya de Municipis, Ramón Díaz, va traslladar el missatge que els alcaldes i alcaldesses "hem d'acabar amb la llufa de pidolaires i exigir un nou marc nacional que defineixi competències i amb finançament suficient".
L'alcalde de Villanueva del Fresno (Badajoz) va destacar els avenços normatius que s'estan produint a la Comunitat extremenya en matèria local i el pacte subscrit per tots els partits polítics per impulsar el desenvolupament estatutari en aquesta línia. Ramón Díaz va afirmar que l'estatut extremeny és un dels més municipalistes, perquè, entre altres qüestions, consagra al municipi com a entitat bàsica i perquè introdueix el mecanisme de la participació dels ajuntaments en els ingressos de la Comunitat Autònoma. A més, va comentar, l'estatut té en compte l'equilibri territorial i la garantia d'accés als serveis per a tots els habitants de la regió.
El text d'Extremadura, que ara està debatent a les Corts Generals, inclou un reconeixement exprés a la FEMP, com a únic interlocutor dels Governs Locals, i una demanda que se li reconegui el seu paper institucional a l'Estat. De la mateixa manera que consolida el paper de les Diputacions provincials, com "única entitat que pot garantir la prestació de serveis" en tots els municipis.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis, Elena Bastida, va iniciar la seva intervenció parlant de les despeses impropis que tenen afrontar els municipis, abans de desgranar els aspectes essencials de la nova regulació local que s'acaba d'aprovar en aquesta Comunitat Autònoma .
La Llei de Règim Local Valencià, segons va assenyalar, és pionera, en aspectes jurídics i administratius i perquè crea, per primera vegada, la figura del fons de cooperació local, a més de regular, també per primera vegada, el funcionament de les mancomunitats i els consorcis i, en general, les figures de l'associacionisme municipal, amb recursos suficients.
Elena Bastida va afegir que la Llei preveu una minuciosa regulació de la creació i segregació de municipis, però no de supressió, i també el reforçament de la participació dels ciutadans en els assumptes públics i l'increment del control polític.
Ja en un pla nacional, l'Alcaldessa d'Alzira, va al.ludir a la "assignatura pendent" de la reforma urgent del règim local i d'un nou sistema de finançament local. Segons ell, en aquests moments s'està produint un estancament i "seguim estant al mateix lloc" que fa molts anys. L'objectiu seria-va dir-que amb el nou Estatut de Govern Local i el nou finançament l'Administració Local arribi a representar el 20 o el 22% de la despesa pública total de l'Estat, com passa en la major part d'Europa.
La directora general de Cooperació Local, María de los Llanos Castellanos, va desgranar alguns aspectes que contindrà el Projecte de Llei de Govern Local, que serà presentat al Parlament al setembre, segons va anunciar ahir el secretari d'Estat, Gaspar Zarrías, en aquest mateix fòrum. Sobre aquesta Llei, la directora general va assenyalar que serà un "text digne per començar a treballar" i que el resultat final dependrà de la "generositat i de la visió d'Estat" de tots els grups polítics, perquè del que es tracta és que sigui una Llei que duri molt de temps.
Rafael Jiménez Asencio, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va afirmar que hi ha una necessitat real i urgent de reformar la legislació sobre el Govern Local, encara que l'escenari actual és incert i poc favorable. En la seva opinió cal un lideratge en el món local que empenta aquesta reforma i faci entrar en l'agenda política.
El professor, referint-se als processos estatutaris que s'estan produint en les comunitats autònomes, considera que, tot i que s'ha avançat, és poc operatiu que aquesta reforma es dugui a terme des de les autonomies, perquè els models són diferents en cada territori i no són traslladables, en tots els casos, a l'esfera nacional, per això hauria de escometre per un legislador bàsic.
